Laprí

Una mica sobre mi

Sóc d’Alcorcón, situat 13 km al SO de Madrid. Hi visc des de sempre. Vaig néixer un 24 d’agost de 1984. Des de sempre vaig viure molt lligat a Alcorcón i a Madrid, m’agradava molt aquesta ciutat, m’ho passava bé, vivia bé, tot i que era més petit i les coses a aquesta edat es veuen diferents. També insultava Catalunya i els catalans, per què? Perquè era el que escoltava sovint aquí.

El meu primer contacte amb la llengua catalana va ser l’any 1996, va ser a Santa Pola. Potser el trobar-me amb una llengua estranya per a mi fins aleshores em va provocar la curiositat per ella, tot i ser a una zona on precisament no té gaire bona salut. Va ser a partir d’aquí que vaig aprendre a respectar la diversitat lingüística d’Espanya, que abans per a mi era inexistent, fruit de la més total ignorància.

Però no va ser fins l’any 1999, cap al mes d’octubre, que tot va girar radicalment. Tot i tenir les coses més clares respecte a Catalunya i el català, mai m’havia proposat, ni se m’havia passat pel cap, la idea de poder marxar allà, des de sempre tenia la idea de quedar-me aquí, potser no a Alcorcón, de fet aquí estava segur que no, però mai fora de Madrid. Alguna cosa estava canviant en mi.

He de reconèixer que potser els primers mesos era una cosa... doncs no sé com definir-lo, potser no massa seriosa, és a dir, que potser dos dies després se m’anava del cap aquesta idea i tornava al d’abans.

Però tot el contrari, vaig anar a una papereria d’aquí d’Alcorcón i m’hi vaig comprar el diccionari Castellà – Català i viceversa que em va ajudar a aprendre les primeres coses en català. Després em vaig comprar una guia de conversa en català. Finalment, quan em vaig posar internet, va ser ja el repunt que em va fer aprendre encara més.

Però com podia estar tan segur que volia marxar a Catalunya si no hi havia anat mai? Doncs se’m va presentar una oportunitat, en un viatge amb l’institut. Encara no estic segur si aquest viatge va millorar les coses o empitjorar-les, jo era massa adolescent, i em vaig tornar una mica radical, tant que no m’importava res més que marxar de Madrid, fos com fos i on fos. Va ser una mala època que per sort va passar, perquè ho vaig passar bastant malament, però això ja és aigua passada.

Després de tot això vaig decidir fer coses, com apuntar-me a l’autoscola, trobar feina, fer algun curs d’alguna cosa. Així finalment vaig trobar feina a finals de 2003 en un magatzem de Valdemoro durant 11 mesos, i el carnet de conduir me’l vaig treure el març de 2004. Els estudis en canvi no van anar massa bé, i vaig decidir deixar el batxillerat i fer un cicle de grau mitjà, per poder fer alguna cosa i no quedar-me en el limb.

L’any 2003 vaig començar a escoltar un programa de Catalunya ràdio que es deia “La nit dels Ignorants”, on vaig participar sovint aquell que va ser l’últim any del programa, i on gràcies al xat que tenia vaig conèixer a unes quantes persones, algunes de les quals tinc la gran sort de conèixer i de ser bons amics.

A finals de 2004, i degut a la finalització del meu contracte a Valdemoro, vaig decidir treure’m l’abonament transports i així poder sortir i anar on volgués a les tardes que ara tenia lliures. Ja de petit tenia aficció pels trens i tot això, però durant totes aquestes tardes que agafava els trens o els metros, només per sortir i poder anar a altres llocs, l’aficció va créixer encara més, convertint-me en un aficionat als trens.

Al setembre de 2005 vaig comprar el domini lapri.com, que volia des de feia bastant de temps, la història del nom laprí és aquí. A l’abril vaig començar el blog, i des de llavors doncs hi sóc, esperant mantenir-lo durant molt de temps.

Laprí - David Jiménez Benito